la breu historia del Claqué

  El claqué és una dansa originària dels Estats Units consistent en l'accentuació rítmica d'una peça musical bàsicament picant de peus a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes han de dur claquetes de ferro a la sola de les sabates, una al taló i l'altra a la zona dels dits i el coixí dels dits, i el terra ha de ser de fusta. L'objectiu primordial del claqué és musical perquè fa d'instrument de percussió, i no se'n pot dir claqué si no sonen totes les notes que han de sonar. El català ha pres històricament aquest mot del francès claquer, d'origen onomatopeic, que vol dir donar un cop fort com ara el que se sent quan hom tanca una porta de sobte. S'empra també el nom en anglès tap dance, o simplement tap, que significa donar un cop sec.