Pasos de Claqué

Alguns dels passos més bàsics són, per exemple, steps, shuffles, flaps, riffs, cramp-rolls, pull-backs, etc. Cal aprendre a seguir un ritme, a saber crear coreografies i a improvisar sobre la marxa, sol o interaccionant amb altres claquetistes o músics que també ho estan fent. L'elegància de moviments també es valora, Fred Astaire es considera encada avui dia el millor en aquest sentit. El sentit rítmic s'estudia a cavall entre les tècniques de dansa i les musicals, ja que cal aprendre a trobar i crear estructures musicals, saber swingar o no fer swings, segons calgui, saber comptar els compassos, subdivisions, pulsacions, etc. L'expressivitat i l'estètica plàstica del claqué no es deixen mai de banda.

Material Necessari

 Les dones solen anar vestides amb pantalons i rarament duen sabates de taló, es balla amb diferents estils de música i s'integren noves modalitats, com el claqué sobre sorra (sand dance), que va un soroll diferent en fregar el peu sobre ella. L'origen d'aquest estil barceloní cal buscar-lo a l'escola d'arts escèniques El Timbal. A més, cal no oblidar certes danses populars gitanes, zínganes i escoceses, angleses i irlandeses, per exemple. Els alumnes poden realitzar-lo amb alguna sabata amb sola de fusta o d’algun altre material amb el que se senti el so. I si disposen de sabates de claqué, encara millor.

la breu historia del Claqué

  El claqué és una dansa originària dels Estats Units consistent en l'accentuació rítmica d'una peça musical bàsicament picant de peus a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes han de dur claquetes de ferro a la sola de les sabates, una al taló i l'altra a la zona dels dits i el coixí dels dits, i el terra ha de ser de fusta. L'objectiu primordial del claqué és musical perquè fa d'instrument de percussió, i no se'n pot dir claqué si no sonen totes les notes que han de sonar. El català ha pres històricament aquest mot del francès claquer, d'origen onomatopeic, que vol dir donar un cop fort com ara el que se sent quan hom tanca una porta de sobte. S'empra també el nom en anglès tap dance, o simplement tap, que significa donar un cop sec.

Pasos de Ballet

• assemblé :ajuntar els dos peus en un salt
• attitude : posició del cos que s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i plegada endarrere, mentre un dels dos braços està també alçat.
• battement : per a definir els moviments de la cama que resta enlaire, mentre l’altra sosté el cos.
• Els battements tenen una gran importància per a l’entrenament del ballarí.
• battu : Salt durant el qual el ballarí obre i tanca ràpidament les cames diverses vegades o executa encreuaments successius.
• chassé :Pas de dansa en el qual el dansarí fa lliscar suaument una cama sobre una de les posicions obertes, fins a doblegar-la de manera que hi descansi el pes del cos.
• entrechat : Moviment de ballet consistent en un salt durant el qual el ballarí o la ballarina creua els peus com més vegades millor, normalment no més de vuit.
• fouetté : Figura del ballet clàssic, més pròpia dels papers femenins, consistent en un moviment rotatori ràpid i reiterat sobre la cama esquerra, mentre la dreta es plega i es desplega alternativament en un angle de 45°.
• A cada volta la ballarina s’alça sobre la punta del peu esquerre per donar-se impuls.
• pirouette : Pirueta
• arabesc : En el ballet, posició del cos, que s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l’un endavant i l’altre endarrere, continuen la línia de la cama aixecada.
• posició :Cadascuna de les situacions en què hom pot col·locar els braços, o bé els peus, en el ball clàssic.Les posicions clàssiques són cinc per als braços i cinc per als peus. 

• 
  

Curiositats

1. A les nenes que aprenem ballet les sabatilles de punta ens duren com a poc un any, abans de trencar-se o desgastar-se tant que s'hagin de canviar. En canvi, a les ballarines professionals els poden durar un sol dia.
2. El ballet, o bé la dansa clàssica a moltes persones ens fa relaxar-se i gaudir del que estem fent, d’aquesta manera els ballarins podem transmetre les seves emocions a l’hora de ballar al públic.
3. El primer tutú es va inventar a Europa cap els 1820. Avui en dia es pot trigar en fer un tutú professional entre 60 i 90 hores.
4. Cada vegada que un ballarí salta en pun ta, suporta tres vegades el seu pes corporal amb la punta dels seus dits.
5. Un bailarín puede llegar a levantar más de una tonelada y media de peso entre todas las bailarinas durante una función.
6. La dansa va se el únic art modern que Hitler no va prohibir durant la II Guerra Mundial.
7. Amb una sessió de ballet es poden perdre fins a 250 calorias. Aixó equival aprox. a 90 minuts de fútbol o correr 30 kilometres.
8. Las sabatilles de les ballarines es diuen coloquialment puntas. Algunes amb un sol model poden ajustar-se de 2.900 maneras diferents per adaptar-se als peus de les ballarines.
9. El 26 de juliol es una data supersticiosa per els amants de la dansa. En en aquella data de 1862 la ballarina Emma Livry va mori al incendiar-se el seu tutú en un incendi. Avui en dia la lei exigeix que els tutús es fabriquin amb materials ignifugs.
10. Un ballari prodigiosament dotat per la dansa pot desafiar la gravatat aporp dels tres metres de d'altura, com el ucrania Vaslav Nijinsky amb el seu legendari salt.
11. El rey de França Lluis XIV, conegut com el Rey Sol, va ser un gran impulsor de la dansa i el promotor de la primera acadèmia professional de aquest art, la Académie Royale de Danse.

Rudolf Nuréiev

Rudolf Khamétovitx Nuréiev, habitualment conegut com a Rudolf Nureyev nascut a Sibèria al 17 de març de 1938 i va morir a París, 6 de gener de 1993, va ser un ballarí de dansa clàssica, sobretot, però també de dansa contemporània, que gaudí de reconeguda fama internacional.

Va ser un dels primers famosos dels quals es va saber que tenia la sida, quan és va descobrir la malaltia. La seva última aparició en un espectacle va ser el 1992, a La Baiadera, a París. De ocupació era: ballarí, director i actor. Tenia una parella, Erik Bruhn, és varen coneixer a Dinamarca , un ballarí deu anys major que ell, que es va convertir en el seu amant, el seu millor amic i el seu protector (principalment de la seva propia bogeria) durant bastants anys. La relació va ser tormentossa degut a la sexualitat de Nuréyev, però la parella es va mantenir unida. 
Va rebre diferents distincions; Cavaller de la Legió de Honor i Comendado de la Arts i les Lletres.

Ballet el Trencanous

El Trencanous

El ballet explica un conte de Nadal. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.

Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l'escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni. 

A continuació us deixo un link on podreu observar un duet entre el trencanous i la ballarina:

Duet del Trencanous

Material Necesari

Les ballarines solen assajar i actuar amb mallots, i als espectacles podem portar una faldilla anomenada tutú. Als peus duem sabatilles de ballet, que al començament poden ser de mitja punta, de cuir tou o de roba, però les professionals solen ser de punta, de ras o setí, amb la puntera reforçada amb cartró i amb vetes per a lligar-les als turmells. Cal un entrenament d'almenys un a dos anys, a base d'exercicis amb barra, especial per a poder començar a usar les sabatilles de fer puntes primer a la barra i després, a poc a poc, una estona en alguns exercicis de centre.Per posar les sabates de punta als alumnes principalment cal que el peu estigui fort, a més ha de tenir les qualificacions necessàries per a poder portar-les. Al principi és normal sentir una mica de dolor, però amb el temps tan la persona que balla com el peu es va acostumant a tenir aquest dolor. Aquest entrenament no pot començar en cap cas abans del onze o dotze anys de la ballarina. En algunes coreografies, típicament quan es representen danses tradicionals, es poden portar sabatilles de caràcter, semblants a unes ballarines amb una mica de taló. Els ballarins solen portar malles, una samarreta i sabatilles de mitja punta. A les actuacions solen portar coquillera (protector genital).

L'espai d'assaig ha de ser pla i horitzontal, preferentment de terra de parquet. Se sol assajar davant un mirall gran, que ocupa tota una paret, per a poder corregir més fàcilment els defectes. També s'utilitza una barra de fusta horitzontal, a l'alçada del maluc aproximadament i clavada a la paret. Aquesta barra serveix per a subjectar-s'hi amb una mà i ajudar a mantenir l'equilibri en els exercicis d'escalfament. El problema sol ser el terra, que queda lliscadís, o també pot ser-ho per altres motius. Per això sol haver una caixeta plana amb cristalls de resina que els ballarins trepitgen amb força de tant en tant amb la sola de les sabatilles.

La breu historia del ballet

Un ballet és una peça musical coneguda especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica. També és el nom popular amb què es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies.

Tots els moviments de la dansa clàssica es descomponen en posicions amb una descripció molt estructurada estricta. Totes les posicions de cada part del cos, així com els braços, tenen un nom, que en ballet sol ser en francès. A la dansa clàssica les cames estan sempre en "andeor" (que vol dir: cap enfora) que significa que les cames uneixen la seva banda de darrere'ls talons com els pingüis, la banda de darrere dels genolls són completament oberts, en comptes d'estar paral·leles. Els genolls sempre estan sobre les puntes dels peus i les espatlles sobre els malucs. Els peus sempre estan estirats, com una prolongació de la cama. Les cames i els braços es mouen delicadament. El cap i les mans també ballen. La cara no pot mostrar esforç ni cap emoció que no correspongui al personatge que s'interpreta.

Hi ha bàsicament dues escoles, l'anglesa (Royal Academy) i la russa. A la primera els moviments de les mans són lleugerament més teatralitzats mentre que a la segona solen ser més naturals. L'estil particular de cada ballarí és diferent, segons la seva personalitat, els seus professors i la gent amb qui ha treballat. En general però, les diferències entre uns i altres són més subtils que a la dansa moderna i contemporània, que van néixer precisament de voler expressar encara més la pròpia individualitat.

La meva vida en el ballet

Practico ballet des dels 4 anys i ja començo a esta farta de les coses que diuen de ell, com per exemple: és només per noies, qualsevol persona ho podria fer... Aquest blog serà diferent, explicaré el ballet des del meu punt de vista, coses bones i dolentes, felices i tristes...